Reflexió sobre la mediació

El passat divendres vam assistir a una conferència a la universitat, en la qual se’ns va explicar, com a tema més rellevant, la mediació i les seves possibles funcions en l’educació.

En els temps que estem vivint, i que veiem reflectits clarament a les aules, la violència, la intolerància i la manca de respecte són “el plat de cada dia”.

Sembla increïble, però la societat influeix de tal manera en l’educació, que els nens i els no tant nens actuen conforme allò que senten i veuen. Des del meu punt de vista, fa falta personalitat i evidentment una bona educació per tal d’evitar actituds com la marginació de sexes, de races, d’ideologies, etc.

Com a futura mestra, crec que la clau per establir una societat més pacífica, tolerant i respectuosa, es troba en l’educació. Tant a l’escola com a casa, és important que els nens aprenguin a escoltar els altres, a parlar adequadament, a esperar el seu torn quan estan parlant els companys, a ser solidaris, etc.

Penso que l’ideal seria que els alumnes tinguessin la suficient formació com per a resoldre els possibles conflictes civilitzadament sense intermediaris. Com això gairebé mai és possible s’ha de recórrer a la mediació, un mètode per resoldre conflictes a fi d’arribar a un consens entre les dues parts afectades. En tota mediació és imprescindible la figura del mediador, que pot representar-la un professor o un alumne.

En aquest procés de resolució del problema és recomanable que el mediador conegui totes dues parts per separat abans d’escoltar “el debat”.

És important que el mediador sigui una persona seriosa que realitzi amb plena consciència la tasca que li ha estat assignada. S’aconsella que a l’hora d’escoltar a cadascuna de les parts presti absoluta atenció, afirmant amb el cap per donar confiança a la persona que està parlant.

Considerem que hi ha un conflicte quan hi ha alguna disputa amb contraposició d’interessos, és a dir, la satisfacció de les necessitats d’una part impedeix la satisfacció de les de l’altra. Davant un conflicte l’educador i el mediador es poden trobar diverses actituds per part dels alumnes (competició, acomodació, evasió, cooperació i negociació).

Una vegada el mediador ja té la suficient informació com per a resoldre el conflicte s’ha de reunir al mateix moment amb els dos afectats, i aconseguir treure la clau del problema a fi d’arribar a un acord just.

En conclusió, crec que va ser una xerrada molt interessant, i he destacat el mètode de mediació, perquè em sembla una resolució de conflictes molt justa, adequada i educativa.

Valoració de les exposicions orals

El passat divendres 26 de novembre tota la classe vam realitzar les exposicions orals dels nostres projectes finals del mòdul Alfabetització Multimodal, de l’assignatura Habilitats Comunicatives.

Durant aquestes exposicions, el professor avaluava cada grup individualment, mentre que alhora tots nosaltres fèiem una valoració personal de la resta de treballs.

Aquesta exposició davant la classe em va permetre veure que cadascun dels projectes era especial i creatiu. Va haver-hi grups que van optar per adreçar les activitats del seu treball a nens/es de primària, d’altres a infantil, d’altres a nouvinguts, d’altres a l’ESO, d’altres als pares/mares, etc.

Des del meu punt de vista, crec que tots, potser alguns millor que d’altres, vam assolir la fita proposada, ser capaços de crear algun tipus d’activitat amb una de les eines informàtiques vistes a la classe.

Els projectes estaven basats, la gran majoria, amb l’aplicació JClic. No obstant, molts també van escollir com a eina la Webquest o el Bloc.

Penso que, tot i els nervis, el fet d’exposar el nostre projecte davant de tota la classe és molt interessant, perquè dones a conèixer la teva creativitat i les teves idees a la resta del grup, i a l’inrevés, ja que també aprens moltes coses dels companys.

Sincerament, crec que cadascun de nosaltres hem fet un esforç per realitzar el millor possible la nostra tasca i els resultats obtinguts han estat força bons.

Acabat el mòdul només em queda dir que m’ha semblat molt interessant, m’ha aportat moltes coses que desconeixia i el més important, m’ha fet canviar la visió que tenia d’introduir les noves tecnologies a l’aula

Exe-learning

Exe-learning és un programa d'edició de llocs web educatius de codi obert. És molt fàcil i senzill de manejar i entre altres coses permet: crear un lloc web amb un menú lateral dinàmic, editar pàgines amb contingut multimèdia, un repertori de fulles d'estil, exportar el projecte com a lloc Web en paquets estàndard, etc.

Aquesta eina em pot ser molt útil com a futura educadora per crear activitats a una webquest, per exemple.

ScreenToaster

ScreenToaster és una eina que ens permet gravar allò que estem veient a la pantalla de l'ordinador i guardar-ho, de manera que ho puguem visualitzar en qualsevol moment. Per exemple, es pot enregistrar la forma en com s'ha d'instal·lar un determinat programa, i com se'n fa ús d'aquest. Així, els que han de seguir el procés ho faran d'una manera més didàctica i molt més fàcil, mitjançant material audiovisual (la veu d'aquell que ha enregistrat el vídeo i tots els passos que ha seguit).

En l'educació em sembla una eina molt interessant, ja que, com a mestra em facilitarà la tasca d'explicar als meus alumnes una determinada cosa. Per exemple, si els ensenyo el funcionament d'un programa, al moment segurament el sabran fer anar. No obstant, quan l'hagin de fer servir al cap d'uns dies a casa seva, si jo no estic davant per a tornar-los-ho a explicar, possiblement no ho recordaran. Així, mitjançant ScreenToaster, els alumnes tindran sempre a mà una seguia per seguir, feta directament per la seva professora.

Microblogging: Twitter

Twitter és un servei de Microblogging que permet als seus usuaris enviar i llegir microentrades de text d'una longitud màxima de 140 caràcters anomenats "tweets".

Encara que no és al que estem acostumats, Twitter presenta una sèrie d'alternatives aplicables en l'educació. Així per exemple, mitjançant aquest programa podem realitzar activitats que consisteixin en que el/la mestre/a plantegi una paraula i els alumnes hagin de dir el significat, sinònims, antònims, etc. O mentre estan realitzant una lectura obligatòria, el/la mestre/a poden crear un compte de twitter, per a què els alumnes anotin totes les paraules que no entenen de la lectura. Una vegada hi ha una sèrie de  paraules, l'educador/a repartirà diccionaris a tota la classe, de manera que tots junts donin el significat. Aquesta activitat fomentaria la cerca amb diccionari i l'enriquiment lèxic dels alumnes.

Tot i que pot ser una eina interessant en l'educació, no em sembla tant imprescindible ni profitosa com altres.

Els marcadors socials (Social bookmarking): el Delicious

El Delicious és el que anomenem un lloc de preferits socials. Per entendre-ho, abans quan ens interessava una determinada pàgina web, la guardàvem al Browser, però ràpidament es complicava perquè els marcadors estaven lligats a un PC. Ara en canvi, per fer això no s'utilitza l'ordinador per guardar-la, sinó que es fa per mitjà d'un lloc web, com pot ser el Delicious. Aquesta eina fa que el marcador de pàgines web sigui més útil i a la vegada entretingut.

Com a futura mestra d'Educació Primària, crec que aquest marcador social em pot ser de gran utilitat, ja que mentre jo seleccionaré i guardaré les pàgines web que em semblin útils per realitzar amb èxit la meva tasca, altres educadors faran el mateix. D'aquesta manera, com que la informació està guardada a un lloc web, i oberta a tothom, els docents podrem intercanviar material a fi d'enriquir el nostre temari.

En conclusió, em sembla una eina molt útil que aproparà llaços entre educadors amb un únic fi, millorar l'ensenyament.

Els Mass Media com a eina educativa

Avui dia els mitjans de comunicació són l’eina més potent per transmetre qualsevol tipus d’informació ràpidament a un gran nombre de persones. Els més utilitzats actualment són aquells que fan ús de la tecnologia (Mass Media), com ara la televisió, la ràdio, Internet, etc. Però també existeixen els clàssics com per exemple els diaris.

Tot i que els Mass Media estan destinats a difondre informació indiscriminadament, podem veure en aquests mitjans un possible ús pedagògic i educatiu.

A moltes escoles s’està duent a terme un programa per formar els alumnes per mitjà de la tecnologia. Se’ls ensenya a analitzar la informació, seleccionar-la... En definitiva, a ser crítics amb tot allò rebut (valors, informació...), a fi de potenciar la competència comunicativa audiovisual de l’alumnat. A més, aquest programa té com a finalitat que els alumnes coneguin els processos de producció dels mitjans, per poder crear així, els seus propis missatges audiovisuals, fent ús de les eines tecnològiques necessàries. En molts centres educatius ja han aplicat aquest sistema, i són els alumnes qui dirigeixen una ràdio.

En el meu perfil professional, mestra d’educació primària, els Mass Media em semblen una eina de treball molt interessant per despertar l’interès dels meus alumnes mentre estan desenvolupant una tasca que els serà sempre útil, ja que al llarg de la seva vida rebran molts tipus d’infomació, i no tota serà del seu interès ni serà del tot fiable. Els Mass Media presenten infinitat d’activitats enfocades per als alumnes de primària de tots els nivells, com per exemple “De què parlen?”, per començar a descobrir que també es poden comunicar amb imatges i sons, o “Engolits per la tele” que tracta d’investigar quin és el programa més vist de la televisió, aprendre a seleccionar la informació de la televisió, etc. Totes aquestes propostes pots trobar-les fent un clic aquí.

BSCW

BSCW (Basic Support for Cooperative Work) és una eina informàtica col·laborativa que té com a finalitat facilitar el treball en grup per mitjà d’un navegador web i d’una connexió a Internet.

Aquesta aplicació informàtica permet emmagatzemar informació (documents, imatges, arxius multimèdia, pàgines web...), compartir-la amb altres usuaris, comptar amb agendes comunes, mantenir debats, etc. En conclusió, és una eina molt bona per treballar en grup sense necessitat d’estar presencialment cara a cara. Ara bé, tot i que pot ser molt útil, penso que un treball en grup sempre és millor realitzar-lo en grup assistint personalment a les trobades.

Aquest espai de treball compartit no emmagatzema els documents al ordinador personal de cada usuari, sinó que són destinats a un servidor situat a Internet.

Cal afegir, que el BSCW, tot i ser molt interessant, no és una eina gratuïta.

Eines per crear activitats eduactives

J-Clic

El J-Clic és un conjunt de programari de software lliure que permet dur a terme infinitat d’activitats educatives multimèdia, com ara sopes de lletres, trencaclosques, associacions simples i complexes, etc.

Cadascuna de les activitats creades sol formar part d’un conjunt, agrupades per temàtica, assignatura, nivell...

El Java Clic és la continuació modernitzada del Clic, vigent des del 1992 com a eina molt utilitzada en l’educació a nivell mundial.

Tot i que ara estic estudiant per a mestra, fa uns anys era jo la que anava a l’escola i recordo amb molta nostàlgia les classes d’informàtica, una hora setmanal que esperàvem amb il·lusió tots els alumnes. Amb això, vull dir que, encara que durant aquella hora fèiem exercicis aplicant els conceptes apressos a la classe, gaudíem més. En fi, és una metodologia diferent que ens resultava molt atractiva.

Crec que si el principal propòsit de l’educació és aconseguir que els alumnes gaudeixin aprenent, el J-Clic és una bona eina de la qual podem fer ús els educadors.

És una aplicació senzilla de fer funcionar i de la qual es poden obtenir projectes educatius molt interessants.

Si vols descarregar-te el programa per veure-ho tu mateix, fes clic aquí.

T’has d’instal·lar el J-Clic i el J-Clic Author.

Els Quaderns Virtuals

Tal i com indica el seu nom, els Quaderns virtuals són una nova forma d’aprenentatge digital que serveis, a l’igual que el J-Clic, per dissenyar activitats multimèdia per tal d’avaluar i mantenir un seguiment cautelós dels estudiants. Així soncs, és una forma d’aprenentatge i avaluació en xarxa.

Tot i que és una eina que sembla molt útil per a l’educació, aplicable en molts nivells, no em sembla tan atractiva ni dinàmica com el J-Clic.

És important saber que no es pot fer ús d’aquesta eina si no es té accés a la XTEC. Ara bé, tots els funcionaris, i per tant, els mestres, en tenen.

Hot Potatoes

Hot Potatoes és un programa que permet elaborar exercicis interactius. Consta de sis eines d’autor, cadascuna de les quals permet realitzar un tipus d’activitat diferent, com per exemple omplir espais en blanc, respondre a preguntes, fer encreuats, dur a terme exercicis d’associació, etc. És una eina bastant completa que em sembla molt interessant en l’eduació.

Totes tres eines (J-Clic, Quaderns Virtuals i Hot Potatoes) em semblen molt interessants com a futura mestra, ja que em permetran realitzar les activitats que cregui convenient que han de realitzar els meus alumnes.

Crec que tot educador hauria de tenir una coneixença mínima d’aquests programes que tan de profit li poden fer per crear infinitat d’activitats al seu gust.

El wiki a l'escola

Un wiki és un espai en xarxa que permet crear documents col·lectivament per mitjà d’un navegador web. La major part de wikis estan oberts a les persones que tenen accés al servidor o de vegades a tothom. D’aquesta manera, cadascú pot realitzar totes les modificacions que cregui oportunes (sempre és recomanable comentar amb la resta abans d’editar).

El fet de fomentar el treball cooperatiu fa del wiki una eina molt adequada per a l’educació.

Pel que fa al meu perfil, mestra d’educació primària, em sembla una aplicació molt profitosa, ja que em permet realitzar múltiples activitats en el grup. Per exemple, si el que m’interessa és que els meus alumnes treballin col·lectivament i aprenguin què és treballar en grup, optaré per crear un wiki al qual tots tinguin accés per modificar-lo. Ara bé, si el que m’interessa és despertar i avaluar la seva creativitat individual escolliré l’opció de crear un wiki al qual solament tinguem accés l’alumne i jo.

Ara bé, si únicament m’interessa donar-los informació, sense necessitat que ells la modifiquin, optaré per un wiki on només tingui dret a editar-lo jo, com a professora.

Així doncs, el wiki presenta un gran ventall d’opcions (wiki a editar en grup, wiki visible a tots els grups, wiki entre alumne-professor, wiki editat pel professor i visible als alumnes, etc.).

A banda d’això, és molt important que el wiki s’utilitzi amb altres eines de comunicació (sms, reunions, llistes de discussió...) per treure-li el màxim profit possible. A més, cal que el professor es mostri motivat amb aquesta eina i els transmeti aquesta motivació als seus alumnes, animant-los a fer-ne ús durant tot el transcurs del treball, no únicament en el moment de publicar-lo.

El wiki permet al professor avaluar (grau de participació, detectar errades...) a cada alumne de manera més ràpida i eficaç respecte dels treballs realitzats de manera tradicional.

Per totes aquestes possibilitats que ens ofereix, crec que el wiki pot ser una eina molt útil en l’educació.

Apostem per l'eduCAT 1x1?

Des de fa temps, les tecnologies de la informació i la comunicació estan intentant fomentar la innovació en l’ensenyament i millorar els processos i els resultats de l’aprenentatge. Ara sembla que s’està posant a la pràctica amb un nou projecte educatiu.

El projecte eduCAT 1x1 és una iniciativa del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que aposta pel foment de les noves tecnologies a les aules catalanes.

En aquest projecte l’alumne i el professor disposen d’un ordinador portàtil personal i l’aula es torna digital amb la voluntat d’incloure-la al nivell tecnològic en què es troba la resta de la població i dotar-la de les competències necessàries en la societat del coneixement.

Aquest projecte comprèn noves dotacions a les aules (pissarres digitals interactives, més connectivitat wi-fi), disponibilitat d’un ordinador portàtil per a cada alumne i llibres de text en format digital.

Així doncs, podem dir que l’eduCAT 1x1 és la concreció d’”Escola 2.0” a Catalunya.

L’eduCAT 1x1 és un projecte que s’ha iniciat el curs anterior, i que per tant, com a futura educadora, m’afectarà.

Personalment, no és que hi estigui en contra, simplement penso que és una proposta molt arriscada que si surt malament als primers que afectarà serà als alumnes. Tampoc no hi ha res que t’asseguri que ha de sortir malament, però ja s’han donat casos de col·lapse en la xarxa, que dificulten el transcurs i la bona marxa de la classe. El fet de la disposició d'un ordinador per a cada alumne per a realitzar les seves tasques penso que és una bona alternativa, no obstant, el fet de digitalitzar els llibres no m'agrada tant, ja que per comoditat a l'hora d'estudi, l'alumne treballa millor amb llibres. Cal destacar que no tot és negatiu, ja que si es digitalitzen els llibres, els alumnes no han de carregar tant de pes.

No obstant, penso que per avançar s’ha d’arriscar.   

La videoconferència també fomenta la comunicació

La videoconferència és un mitjà de comunicació, mitjançant el qual els individus poden mantenir una conversa, veient-se i sentint-se, sense necessitat d’estar presents en el mateix lloc, però sí al mateix moment. D’aquesta manera podem dir que la videoconferència combina la tecnologia telefònica, l’audiovisual i la informàtica.

Per a mantenir una bona conferència cal comptar amb sales equipades o bé amb equips de sobretaula.

Els components del sistema són el codificador/descodificador (CODEC), el monitor del lloc remot, el monitor local, els micròfons -de sobretaula, inal·làmbrics o de solapa-, la taula o el comandament de control, la càmera de documents, les càmeres de sala i VCR.

L’equipament perifèric consisteix en ordinador, connexió a Internet, vídeo-projector, microscopi i pissarra electrònica.

L’equipament de sobretaula consta de tot l’equip necessari en un ordinador.

El component del sistema és un ordinador convencional amb targeta de so, targeta capturadora vídeo i càmera o WebCam, connexió a Internet (LAN), connexió telefònica per RDSI, micròfon, altaveus i programari per a videoconferència.

No obstant, cal tenir en compte que aquest sistema de comunicació perd qualitat àudio-vídeo, contacte visual i interactivitat respecte als torns.

En definitiva, la videoconferència és un sistema de comunicació dissenyat per a realitzar trobades a distància amb altra gent de qualsevol part del món, la qual cosa ens permet la interacció visual, auditiva i verbal amb aquesta.

A més, també permet compartir aplicacions, mostrar i veure tot tipus de documents en el mateix moment, sense necessitat de estar presencialment en el mateix lloc.

Amb aquesta eina se m’acudeixen infinitat d’usos en la vida quotidiana, com parlar amb un familiar o amic que es troba a l’altra part de món, assistir a xerrades del teu interès sense necessitat d’estar-hi present, fer treballs de grup a distància, etc.

En l’educació, com no, també pot ser una ferramenta molt útil, ja que si com a futura mestra algun dia no puc ser a classe o vull provar una forma d’ensenyar diferent, puc fer ús de la videoconferència. A més, ara que el domini d’una llengua estrangera és tan important, podria realitzar videoconferències amb escoles d’altres països, per a què els meus alumnes es familiaritzessin amb una nova llengua, l’anglès i fessin amics.

En conclusió, crec sincerament que la conferència és una eina molt útil per fomentar una altra forma de comunicació.

Les caceres del tresor

Les caceres del tresor són una metodologia de treball similar a les webquests, però no són tan complexes com aquestes. Com les webquests, proposen una sèrie de preguntes als alumnes i els dóna les adreces on poden trobar les respostes. Per dur a terme aquest treball es planteja una “gran pregunta” a la qual els usuaris han de donar resposta en grup. D’aquesta manera, mitjançant les respostes que han elaborat a les qüestions anteriors han de donar una resposta comuna, fet que els obliga a treballar en grup i tot el que això implica (escoltar-se, aprendre un de l’altre, posar-se d’acord, aprendre formes de treball diferents a la seva, etc.).

Cal destacar que són fàcils de crear i les recerques interactives que han de dur a terme els alumnes són divertides, i a la vegada formatives.

Les caceres del tresor són estratègies útil per adquirir informació i practicar habilitats i procediments relacionats amb les Tecnologies de la informació i la comunicació (T.I.C.). A més d’això, ens permet millorar la comprensió lectora dels alumnes, ensenyar-los a buscar informació a Internet, i allò que més ens interessa, educar-los i fer-los créixer a nivell intel·lectual i personal.

Com a futura educadora de nens de primària (6-12 anys) crec que aquesta és una eina que tenim a l’abast i que ens pot resultar molt útil a l’hora de fer que els alumnes treballin mitjançant Internet i consolidin els coneixements que volem que tinguin sobre un tema o matèria concreta. Així mateix, també ofereix als alumnes coneixements en l’àmbit tecnològic, un camp molt important en el moment en el qual ens trobem.

Les caceres del tresor presenten un ampli ventall d’opcions a l’hora de treballar, ja que el mestre/a pot utilitzar-les com a activitats que impliquen a tota la classe, en grups o individualment, segons els seus interessos en aquell determinat moment. Així, si vol fomentar la cooperació en grup optarà pel treball en grup, o al contrari, si el que vol és estimular la creativitat i el treball independent, escollirà el treball individual.

És obvi que tenint en compte l’edat a la qual estan destinades les activitats, la forma, el contingut i el nivell variarà.

En definitiva, penso que pot ser una opció educativa molt interessant, perquè l’educador posa en pràctica el nivell de coneixements, d’atenció, de redacció, de cooperació, etc. dels seus alumnes.

Webquest, una metodologia per educar mitjançant Internet

Dintre de l’àmplia varietat de recursos que ens dona la tecnologia informàtica, ara ens trobem amb la webquest.

La webquest és una estratègia d’aprenentatge pel descobriment basada en l’ús d’Internet.

Els elements que té una webquest són una introducció, una tasca, un procés, una avaluació (rúbrica), una conclusió, una guia del professor i crèdits.

En definitiva, la webquest és una metodologia de treball orientada cap a la investigació, que es basa en una sèrie d’activitats en les quals la informació amb què l’alumnat interactua prové de recursos d’Internet.

Aquesta proposta didàctica té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, fomentant el treball cooperatiu i la responsabilitat individual a fi d’augmentar el coneixement del grup.

Val a dir que la webquest utilitza el món real i tasques autèntiques per a motivar els alumnes, d’aquesta manera els obliga a refer l’estructura de la informació trobada, cosa que requereix entendre-la.

Aquesta nova forma de treball fa que els alumnes donen el millor de si per obtenir com a resultat final un bon treball en equip, és per això que fomenta la cooperació, un aspecte molt important en tots els àmbits de treball.

Crec que aquesta nova proposta educativa em pot resultar molt útil com a futura mestra d’educació primària, ja que em permet aconseguir un treball de cooperació entre els alumnes, sense que això impedeixi baixar el seu nivell individual. A més, crec que és interessant el fet que la mateixa webquest ja conté una avaluació directa del procés i dels resultats.

Penso que l’objectiu principal de treballar mitjançant la webquest és el fet que els alumnes facin un bon ús del temps assignat per a l’activitat, recercant i seleccionant informació per a millorar el seu coneixement sobre el tema en concret del qual estan investigant.

La webquest ofereix als professors una tècnica per a utilitzar i normalitzar Internet a l’aula, portant a terme de manera pràctica i senzilla el disseny d’activitats per mitjà de la xarxa. El sol fet d’estar utilitzant Internet és molt motivador per als alumnes, o si més no, ho és més que qualsevol activitat realitzada normalment a l’aula, i per això mostren més interès a l’hora de treballar. No per això, les webquest han de ser menys educatives que una altra activitat realitzada a dins l’aula sense l’ús de les noves tecnologies, simplement és que aquesta constitueix una nova forma d’aprenentatge innovadora i que pot resultar molt productiva, ja que no sols treballen els seus coneixements, sinó que també estan desenvolupant la seva creativitat.

L'Audacity aplicat a l'educació

Explorant per les diferents eines informàtiques que em poden ser útils en l’educació m’he trobat amb l’Audacity, un programa que de segur molta gent desconeix i que jo penso que em pot fer un bon servei el dia de demà.

L’Audacity és un programa molt complet que permet fer gravacions de veu i edicions d'àudio amb una qualitat de so òptima. Una vegada s’han realitzat les gravacions, amb la mateixa eina pots escoltar-les, aturant-les on t’interesse, esborrant fragments que et són inútils, etc. Cal destacar que a diferència dels típics cassettes, l’Audacity pot estar gravant molta més estona, sense haver-se de preocupar de si s’acaba la cinta, de girar la cara del cassette, etc.

Parlant en primera persona, jo vaig utilitzar aquest programa per fer un treball en el qual havia de fer diverses entrevistes. La primera entrevista, per desconeixença d’aquest programa, la vaig fer amb una gravadora típica i la qualitat de so va ser pèssima. A la següent, un professor em va recomanar aquesta eina i les entrevistes van sortir amb gran qualitat de so (afegint que també vaig incorporar un micròfon).

Així és que, quan vaig veure aquesta eina, vaig pensar que em podria ser útil com a futura educadora. Amb l’Audacity els alumnes poden gravar-se personalment cantant cançons en anglès, repetint pronunciacions del seu mestre d’anglès… I després tenir al seu PC un arxiu de veu on els aparegue exactament la pronunciació de les paraules que han vocalitzat ells mateixos. Així mateix, poden gravar-se recitant les taules de multiplicar, l'alfabet, etc. per memoritzar-ho.

Si més endavant se’ls encomana fer algun tipus de treball en el qual sigue convenient fer entrevistes els pot ser molt útil.

En l’àmbit musical, el mestre/a pot gravar els alumnes mentre canten cançons,  entonen les notes de l’escala musical, o bé toquen la flauta. És una forma de motivar els alumnes en aquesta assignatura i també en altres.

En conclusió, crec que l’Audacity pot ser una aplicació interessant per al món educatiu.

Per a descarregar gratuïtament aquesta aplicació informàtica només cal seguir aquest enllaç:

http://audacity.softonic.com/

Modernitzem l'educació amb la PDI

Actualment l’educació està fent un intent per modernitzar-se i posar-se al nivell d’innovacions en què es troben els altres camps de la societat.

Molts centres educatius ja han apostat per introduir els ordinadors portàtils a les aules assignant-ne un per a cada alumne, altres han posat projectors, i els més innovadors han apostat per introduir les pissarres digitals interactives (PDI).

Les PDI consten d’un canó de projecció i d’una pantalla tàctil que permet realitzar diversitat d’opcions. Com s’ha esmentat, aquestes pissarres són tàctils, de manera que permeten a l’alumne/a i al mestre/a interactuar-hi.

En general, penso que és una proposta molt més còmode per al mestre, ja que no ha d’estar sempre pendent del guix, ni ha d’estar esborrant constantment, etc. A més, presenta moltes més possibilitats, accés a Internet, escoltar sons i música, desar allò explicat per reprendre l’explicació en qualsevol altre moment… Cal destacar que també és molt més ràpid i eficaç. Posant un exemple, si s’estan donant les figures geomètriques no és necessari que el mestre dibuixe una circumferència amb un compàs, ja que fent una simple circumferència amb el dit, la mateixa PDI la perfecciona totalment.

No cal dir que per als alumnes és molt més atractiva que la pissarra tradicional, ja que aquest nou mètode augmenta considerablement la seva motivació i els entreté amb allò que s’està explicant.

En definitiva, és un mètode per aprendre molt didàctic i penso que a la llarga pot resultar molt eficaç.

Ara bé, la introducció de la PDI a les aules es pot trobar amb que una bona part del professorat no tingui els coneixements suficients per a utilitzar-la. És aquí on apareix el concepte de formació permanent, és a dir, com que l’educació s’ha d’anar modernitzant, els educadors han de seguir aquest ritme i per això han d’estar formant-se sempre.

Per finalitzar, només dir que la PDI és una proposta molt bona i interessant que s’ha d’incorporar com més aviat millor a les aules.

Aquí podràs veure un vídeo amb alguna de les múltiples activitats de la PDI:

El bloc i les seves possibles funcions en l'educació

Actualment està molt de moda el bloc, entre altres xarxes socials. Molta gent es crea un bloc, cadascú l'utilitza d'una forma o d'una altra, tot depenen dels seus interessos, però al cap i a la fi, tots pretenen informar sobre alguna cosa o donar a conèixer la seva opinió sobre quelcom.

Però, què és exactament un bloc?

Un bloc és una mena de diari personal virtual que es troba a internet. És un espai lliure, ja que la persona que l'escriu pot tractar qualsevol temàtica i a més, pot escollir si vol que les seves publicacions rebin comentaris dels lectors, és a dir, és col·laboratiu. Quan és fa una publicació al bloc es queda guardada en la data amb la qual ha estat feta, de manera que quan entres, el primer article en aparèixer sempre és l'últim que ha estat publicat. Cal destacar també que és una xarxa totalment gratuïta. Tot i que sé que el bloc és una xarxa social bastant sol·licitada no en feia ús. Ara, que he pogut veure la seva funcionalitat, penso que és una eina molt útil per establir conversacions i debats amb altra gent, mentre intercanvies informació.

Així mateix, penso que potser una eina molt interessant en l'àmbit educatiu, ja que es pot fer arribar informació a l'alumnat, amb l'avantatge que quan no estàs presencialment a classe amb ells, et poden comentar els seus dubtes, opinions, etc. Pot ser com un espai destinat únicament a la classe (mestre/a – alumnes). També es podria fer servir com una mena de quadern, on cada alumne penge els seus deures diaris, treballs, etc. Aquesta alternativa és avantatjosa per als alumnes perquè sempre quan volen tenen accés als seus treballs, i també per als mestres que poden dur els treballs de tots els nens sense que els ocupe espai físic. Seria interessant que el mestre tingués la contrasenya del bloc dels seus alumnes, perquè una vegada ha corregit la feina els ho pot retornar penjant-ho al bloc.

L'XTEC, una guia per a l'educació

XTEC és la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, un lloc virtual on es pot trobar informació, activitats i altres coses sobre l’educació, des de jocs didàctics per als nens fins a informació destinada als educadors.

Investigant per aquesta pàgina he trobat una eina que m'ha sembla molt interessant, l'eduwiki.

L'eduwiki és una aplicació que ens permet compartir les activitats realitzades als nostres centres educatius per tal d'aprendre tots de tots. Aquesta eina inclou un espai destinat al professorat per tal de compartir activitats i un bloc, on aquests podran explicar-se com treballen amb el seu alumnat, etc.

A més, hi ha un apartat que està creat amb el fi de què totes les escoles participants es presentin, de manera que es puguin conèixer entre elles.

Com a futura educadora em sembla una eina molt interessant i profitosa que pot enriquir l'educació dels alumnes, i fer que els centres socialment s'obrin més a la resta.

Aquí us deixo l'enllaç d'aquesta pàgina de la XTEC, per si esteu interessats o voleu saber més coses:

http://www.eduwiki.cat/index.php/P%C3%A0gina_principal

Tecnologia a les aules?

Avui dia és freqüent el debat de si introduir o no la tecnologia a les aules. El que està clar és que la societat avança mirant cap al futur i l'educació no es pot quedar al marge.

Els vídeos vistos a classe reflecteixen amb poques paraules la realitat del món de l'educació, un món que està més endarrerit que els altres tot i que paradoxalment hauria de ser capdavanter, perquè és la base del futur.

Com totes les coses, la introducció de la tecnologia a les aules té els seus pros i contres.

El primer vídeo (Tecnologia o Metodologia?) ens mostra que les noves tecnologies poden construir una escola de futur, adaptada als nous temps. Malgrat això, ens fa veure que el quid de la qüestió no és únicament el fet de modernitzar les aules, el que s'ha de canviar és el mètode.

Al segon vídeo (Suport tècnic a l'edat mitjana), mitjançat un exemple que es remunta a l'edat mitjana, en el moment en què apareix el primer llibre, se'ns mostra amb un to irònic i inclús ridícul avui dia, que els avenços en un primer moment sempre espanten i resulten estranys perquè no són allò a què estem acostumats. No obstant, finalment sempre els acabem incloent a la nostra vida de tal manera que se'ns faria molt difícil desfer-nos-en.

Al tercer vídeo podem veure el funcionament d'una escola totalment modernitzada on els alumnes tenen ordinador, vídeo càmera, vídeo projector, tablet PC i connexió a internet. Als alumnes, aquesta nova forma de treballar els resulta molt més atractiva que el llibre de text o el quadern. L'atracció per les noves tecnologies motiva molt més els alumnes i fa que conseqüentment s'interessen més per les classes i milloren el seu resultat acadèmic. Aquesta modernització porta inclòs un canvi de mètode que fa desaparèixer la classe magistral i li atorga al professor el paper de guia. El mestre haurà d'intervenir en un nou aspecte, ensenyar als alumnes a ser crítics amb la informació provinent d'internet.

No sols són els professors i els alumnes els que han d'adaptar-se a aquest nou funcionament de l'educació, ja que la societat en general és la que ha d'entendre que els canvis ens ajuden a avançar, a progressar, i això que s'està construint és l'escola del futur. 

El quart vídeo (Digital learners) és una crítica al sistema educatiu actual, que es queda enrere davant una societat totalment lligada a la tecnologia. La societat es va modernitzant i l'educació ha d'anar de la mà d'aquesta en aquest camí cap al progrés. A més, penso que aquest vídeo també és una motivació per als futurs mestres, que som qui hem de dur a terme aquest canvi.

L'últim vídeo reflecteix que els nens actuen en relació a allò que veuen. Com a futurs educadors de nens podem entendre que aquest vídeo va dirigit a nosaltres com a adults però també com a mestres que formarem persones que seran el futur.

El següent vídeo reflecteix l'anomenada "escola de futur" o "aules autosuficients":