Apostem per l'eduCAT 1x1?

Des de fa temps, les tecnologies de la informació i la comunicació estan intentant fomentar la innovació en l’ensenyament i millorar els processos i els resultats de l’aprenentatge. Ara sembla que s’està posant a la pràctica amb un nou projecte educatiu.

El projecte eduCAT 1x1 és una iniciativa del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que aposta pel foment de les noves tecnologies a les aules catalanes.

En aquest projecte l’alumne i el professor disposen d’un ordinador portàtil personal i l’aula es torna digital amb la voluntat d’incloure-la al nivell tecnològic en què es troba la resta de la població i dotar-la de les competències necessàries en la societat del coneixement.

Aquest projecte comprèn noves dotacions a les aules (pissarres digitals interactives, més connectivitat wi-fi), disponibilitat d’un ordinador portàtil per a cada alumne i llibres de text en format digital.

Així doncs, podem dir que l’eduCAT 1x1 és la concreció d’”Escola 2.0” a Catalunya.

L’eduCAT 1x1 és un projecte que s’ha iniciat el curs anterior, i que per tant, com a futura educadora, m’afectarà.

Personalment, no és que hi estigui en contra, simplement penso que és una proposta molt arriscada que si surt malament als primers que afectarà serà als alumnes. Tampoc no hi ha res que t’asseguri que ha de sortir malament, però ja s’han donat casos de col·lapse en la xarxa, que dificulten el transcurs i la bona marxa de la classe. El fet de la disposició d'un ordinador per a cada alumne per a realitzar les seves tasques penso que és una bona alternativa, no obstant, el fet de digitalitzar els llibres no m'agrada tant, ja que per comoditat a l'hora d'estudi, l'alumne treballa millor amb llibres. Cal destacar que no tot és negatiu, ja que si es digitalitzen els llibres, els alumnes no han de carregar tant de pes.

No obstant, penso que per avançar s’ha d’arriscar.   

La videoconferència també fomenta la comunicació

La videoconferència és un mitjà de comunicació, mitjançant el qual els individus poden mantenir una conversa, veient-se i sentint-se, sense necessitat d’estar presents en el mateix lloc, però sí al mateix moment. D’aquesta manera podem dir que la videoconferència combina la tecnologia telefònica, l’audiovisual i la informàtica.

Per a mantenir una bona conferència cal comptar amb sales equipades o bé amb equips de sobretaula.

Els components del sistema són el codificador/descodificador (CODEC), el monitor del lloc remot, el monitor local, els micròfons -de sobretaula, inal·làmbrics o de solapa-, la taula o el comandament de control, la càmera de documents, les càmeres de sala i VCR.

L’equipament perifèric consisteix en ordinador, connexió a Internet, vídeo-projector, microscopi i pissarra electrònica.

L’equipament de sobretaula consta de tot l’equip necessari en un ordinador.

El component del sistema és un ordinador convencional amb targeta de so, targeta capturadora vídeo i càmera o WebCam, connexió a Internet (LAN), connexió telefònica per RDSI, micròfon, altaveus i programari per a videoconferència.

No obstant, cal tenir en compte que aquest sistema de comunicació perd qualitat àudio-vídeo, contacte visual i interactivitat respecte als torns.

En definitiva, la videoconferència és un sistema de comunicació dissenyat per a realitzar trobades a distància amb altra gent de qualsevol part del món, la qual cosa ens permet la interacció visual, auditiva i verbal amb aquesta.

A més, també permet compartir aplicacions, mostrar i veure tot tipus de documents en el mateix moment, sense necessitat de estar presencialment en el mateix lloc.

Amb aquesta eina se m’acudeixen infinitat d’usos en la vida quotidiana, com parlar amb un familiar o amic que es troba a l’altra part de món, assistir a xerrades del teu interès sense necessitat d’estar-hi present, fer treballs de grup a distància, etc.

En l’educació, com no, també pot ser una ferramenta molt útil, ja que si com a futura mestra algun dia no puc ser a classe o vull provar una forma d’ensenyar diferent, puc fer ús de la videoconferència. A més, ara que el domini d’una llengua estrangera és tan important, podria realitzar videoconferències amb escoles d’altres països, per a què els meus alumnes es familiaritzessin amb una nova llengua, l’anglès i fessin amics.

En conclusió, crec sincerament que la conferència és una eina molt útil per fomentar una altra forma de comunicació.

Les caceres del tresor

Les caceres del tresor són una metodologia de treball similar a les webquests, però no són tan complexes com aquestes. Com les webquests, proposen una sèrie de preguntes als alumnes i els dóna les adreces on poden trobar les respostes. Per dur a terme aquest treball es planteja una “gran pregunta” a la qual els usuaris han de donar resposta en grup. D’aquesta manera, mitjançant les respostes que han elaborat a les qüestions anteriors han de donar una resposta comuna, fet que els obliga a treballar en grup i tot el que això implica (escoltar-se, aprendre un de l’altre, posar-se d’acord, aprendre formes de treball diferents a la seva, etc.).

Cal destacar que són fàcils de crear i les recerques interactives que han de dur a terme els alumnes són divertides, i a la vegada formatives.

Les caceres del tresor són estratègies útil per adquirir informació i practicar habilitats i procediments relacionats amb les Tecnologies de la informació i la comunicació (T.I.C.). A més d’això, ens permet millorar la comprensió lectora dels alumnes, ensenyar-los a buscar informació a Internet, i allò que més ens interessa, educar-los i fer-los créixer a nivell intel·lectual i personal.

Com a futura educadora de nens de primària (6-12 anys) crec que aquesta és una eina que tenim a l’abast i que ens pot resultar molt útil a l’hora de fer que els alumnes treballin mitjançant Internet i consolidin els coneixements que volem que tinguin sobre un tema o matèria concreta. Així mateix, també ofereix als alumnes coneixements en l’àmbit tecnològic, un camp molt important en el moment en el qual ens trobem.

Les caceres del tresor presenten un ampli ventall d’opcions a l’hora de treballar, ja que el mestre/a pot utilitzar-les com a activitats que impliquen a tota la classe, en grups o individualment, segons els seus interessos en aquell determinat moment. Així, si vol fomentar la cooperació en grup optarà pel treball en grup, o al contrari, si el que vol és estimular la creativitat i el treball independent, escollirà el treball individual.

És obvi que tenint en compte l’edat a la qual estan destinades les activitats, la forma, el contingut i el nivell variarà.

En definitiva, penso que pot ser una opció educativa molt interessant, perquè l’educador posa en pràctica el nivell de coneixements, d’atenció, de redacció, de cooperació, etc. dels seus alumnes.

Webquest, una metodologia per educar mitjançant Internet

Dintre de l’àmplia varietat de recursos que ens dona la tecnologia informàtica, ara ens trobem amb la webquest.

La webquest és una estratègia d’aprenentatge pel descobriment basada en l’ús d’Internet.

Els elements que té una webquest són una introducció, una tasca, un procés, una avaluació (rúbrica), una conclusió, una guia del professor i crèdits.

En definitiva, la webquest és una metodologia de treball orientada cap a la investigació, que es basa en una sèrie d’activitats en les quals la informació amb què l’alumnat interactua prové de recursos d’Internet.

Aquesta proposta didàctica té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, fomentant el treball cooperatiu i la responsabilitat individual a fi d’augmentar el coneixement del grup.

Val a dir que la webquest utilitza el món real i tasques autèntiques per a motivar els alumnes, d’aquesta manera els obliga a refer l’estructura de la informació trobada, cosa que requereix entendre-la.

Aquesta nova forma de treball fa que els alumnes donen el millor de si per obtenir com a resultat final un bon treball en equip, és per això que fomenta la cooperació, un aspecte molt important en tots els àmbits de treball.

Crec que aquesta nova proposta educativa em pot resultar molt útil com a futura mestra d’educació primària, ja que em permet aconseguir un treball de cooperació entre els alumnes, sense que això impedeixi baixar el seu nivell individual. A més, crec que és interessant el fet que la mateixa webquest ja conté una avaluació directa del procés i dels resultats.

Penso que l’objectiu principal de treballar mitjançant la webquest és el fet que els alumnes facin un bon ús del temps assignat per a l’activitat, recercant i seleccionant informació per a millorar el seu coneixement sobre el tema en concret del qual estan investigant.

La webquest ofereix als professors una tècnica per a utilitzar i normalitzar Internet a l’aula, portant a terme de manera pràctica i senzilla el disseny d’activitats per mitjà de la xarxa. El sol fet d’estar utilitzant Internet és molt motivador per als alumnes, o si més no, ho és més que qualsevol activitat realitzada normalment a l’aula, i per això mostren més interès a l’hora de treballar. No per això, les webquest han de ser menys educatives que una altra activitat realitzada a dins l’aula sense l’ús de les noves tecnologies, simplement és que aquesta constitueix una nova forma d’aprenentatge innovadora i que pot resultar molt productiva, ja que no sols treballen els seus coneixements, sinó que també estan desenvolupant la seva creativitat.

L'Audacity aplicat a l'educació

Explorant per les diferents eines informàtiques que em poden ser útils en l’educació m’he trobat amb l’Audacity, un programa que de segur molta gent desconeix i que jo penso que em pot fer un bon servei el dia de demà.

L’Audacity és un programa molt complet que permet fer gravacions de veu i edicions d'àudio amb una qualitat de so òptima. Una vegada s’han realitzat les gravacions, amb la mateixa eina pots escoltar-les, aturant-les on t’interesse, esborrant fragments que et són inútils, etc. Cal destacar que a diferència dels típics cassettes, l’Audacity pot estar gravant molta més estona, sense haver-se de preocupar de si s’acaba la cinta, de girar la cara del cassette, etc.

Parlant en primera persona, jo vaig utilitzar aquest programa per fer un treball en el qual havia de fer diverses entrevistes. La primera entrevista, per desconeixença d’aquest programa, la vaig fer amb una gravadora típica i la qualitat de so va ser pèssima. A la següent, un professor em va recomanar aquesta eina i les entrevistes van sortir amb gran qualitat de so (afegint que també vaig incorporar un micròfon).

Així és que, quan vaig veure aquesta eina, vaig pensar que em podria ser útil com a futura educadora. Amb l’Audacity els alumnes poden gravar-se personalment cantant cançons en anglès, repetint pronunciacions del seu mestre d’anglès… I després tenir al seu PC un arxiu de veu on els aparegue exactament la pronunciació de les paraules que han vocalitzat ells mateixos. Així mateix, poden gravar-se recitant les taules de multiplicar, l'alfabet, etc. per memoritzar-ho.

Si més endavant se’ls encomana fer algun tipus de treball en el qual sigue convenient fer entrevistes els pot ser molt útil.

En l’àmbit musical, el mestre/a pot gravar els alumnes mentre canten cançons,  entonen les notes de l’escala musical, o bé toquen la flauta. És una forma de motivar els alumnes en aquesta assignatura i també en altres.

En conclusió, crec que l’Audacity pot ser una aplicació interessant per al món educatiu.

Per a descarregar gratuïtament aquesta aplicació informàtica només cal seguir aquest enllaç:

http://audacity.softonic.com/

Modernitzem l'educació amb la PDI

Actualment l’educació està fent un intent per modernitzar-se i posar-se al nivell d’innovacions en què es troben els altres camps de la societat.

Molts centres educatius ja han apostat per introduir els ordinadors portàtils a les aules assignant-ne un per a cada alumne, altres han posat projectors, i els més innovadors han apostat per introduir les pissarres digitals interactives (PDI).

Les PDI consten d’un canó de projecció i d’una pantalla tàctil que permet realitzar diversitat d’opcions. Com s’ha esmentat, aquestes pissarres són tàctils, de manera que permeten a l’alumne/a i al mestre/a interactuar-hi.

En general, penso que és una proposta molt més còmode per al mestre, ja que no ha d’estar sempre pendent del guix, ni ha d’estar esborrant constantment, etc. A més, presenta moltes més possibilitats, accés a Internet, escoltar sons i música, desar allò explicat per reprendre l’explicació en qualsevol altre moment… Cal destacar que també és molt més ràpid i eficaç. Posant un exemple, si s’estan donant les figures geomètriques no és necessari que el mestre dibuixe una circumferència amb un compàs, ja que fent una simple circumferència amb el dit, la mateixa PDI la perfecciona totalment.

No cal dir que per als alumnes és molt més atractiva que la pissarra tradicional, ja que aquest nou mètode augmenta considerablement la seva motivació i els entreté amb allò que s’està explicant.

En definitiva, és un mètode per aprendre molt didàctic i penso que a la llarga pot resultar molt eficaç.

Ara bé, la introducció de la PDI a les aules es pot trobar amb que una bona part del professorat no tingui els coneixements suficients per a utilitzar-la. És aquí on apareix el concepte de formació permanent, és a dir, com que l’educació s’ha d’anar modernitzant, els educadors han de seguir aquest ritme i per això han d’estar formant-se sempre.

Per finalitzar, només dir que la PDI és una proposta molt bona i interessant que s’ha d’incorporar com més aviat millor a les aules.

Aquí podràs veure un vídeo amb alguna de les múltiples activitats de la PDI:

El bloc i les seves possibles funcions en l'educació

Actualment està molt de moda el bloc, entre altres xarxes socials. Molta gent es crea un bloc, cadascú l'utilitza d'una forma o d'una altra, tot depenen dels seus interessos, però al cap i a la fi, tots pretenen informar sobre alguna cosa o donar a conèixer la seva opinió sobre quelcom.

Però, què és exactament un bloc?

Un bloc és una mena de diari personal virtual que es troba a internet. És un espai lliure, ja que la persona que l'escriu pot tractar qualsevol temàtica i a més, pot escollir si vol que les seves publicacions rebin comentaris dels lectors, és a dir, és col·laboratiu. Quan és fa una publicació al bloc es queda guardada en la data amb la qual ha estat feta, de manera que quan entres, el primer article en aparèixer sempre és l'últim que ha estat publicat. Cal destacar també que és una xarxa totalment gratuïta. Tot i que sé que el bloc és una xarxa social bastant sol·licitada no en feia ús. Ara, que he pogut veure la seva funcionalitat, penso que és una eina molt útil per establir conversacions i debats amb altra gent, mentre intercanvies informació.

Així mateix, penso que potser una eina molt interessant en l'àmbit educatiu, ja que es pot fer arribar informació a l'alumnat, amb l'avantatge que quan no estàs presencialment a classe amb ells, et poden comentar els seus dubtes, opinions, etc. Pot ser com un espai destinat únicament a la classe (mestre/a – alumnes). També es podria fer servir com una mena de quadern, on cada alumne penge els seus deures diaris, treballs, etc. Aquesta alternativa és avantatjosa per als alumnes perquè sempre quan volen tenen accés als seus treballs, i també per als mestres que poden dur els treballs de tots els nens sense que els ocupe espai físic. Seria interessant que el mestre tingués la contrasenya del bloc dels seus alumnes, perquè una vegada ha corregit la feina els ho pot retornar penjant-ho al bloc.

L'XTEC, una guia per a l'educació

XTEC és la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, un lloc virtual on es pot trobar informació, activitats i altres coses sobre l’educació, des de jocs didàctics per als nens fins a informació destinada als educadors.

Investigant per aquesta pàgina he trobat una eina que m'ha sembla molt interessant, l'eduwiki.

L'eduwiki és una aplicació que ens permet compartir les activitats realitzades als nostres centres educatius per tal d'aprendre tots de tots. Aquesta eina inclou un espai destinat al professorat per tal de compartir activitats i un bloc, on aquests podran explicar-se com treballen amb el seu alumnat, etc.

A més, hi ha un apartat que està creat amb el fi de què totes les escoles participants es presentin, de manera que es puguin conèixer entre elles.

Com a futura educadora em sembla una eina molt interessant i profitosa que pot enriquir l'educació dels alumnes, i fer que els centres socialment s'obrin més a la resta.

Aquí us deixo l'enllaç d'aquesta pàgina de la XTEC, per si esteu interessats o voleu saber més coses:

http://www.eduwiki.cat/index.php/P%C3%A0gina_principal